Epidèmies de ball a l’edat mitjana

Posted: 30 Mai 2011 in Folklore

A mitjan juliol de 1518 una dona va començar a ballar pels carrers d’Estrasburg. Va continuar fent-ho durant sis dies. Al cap d’una setmana ja eren 34 balladors i a finals d’agost es parlava d’unes quatre-centes persones ballant.

Un gravat de l'èpocEls metges varen dir que es tractava d’una epidèmia i per controlar-la varen decidir concentrar els balladors en alguns espais públic. Se’ls va posar música i altres facilitats suposant que finalment es curarien. Ballaven dia i nit i ho passaven malament. Finalment el governador va decidir canviar d’estratègia veient que algunes persones morien de tant ballar. Es va decidir que tot plegat devia respondre a la ira d’algun sant, de manera que es varen organitzar actes públic de penediment: el joc i la prostitució varen ser prohibits i els sospitosos i sospitoses d’aquesta mena de conductes varen ser trets de la ciutat. Els balladors varen ser conduïts a una ermita que hi havia dalt d’un turó. L’ermita era dedicada a sant Vito.

Aquesta no és l’única epidèmia de ball que coneixem a Europa entre el final de l’edat mitjana i el principi de la moderna, però segurament és la més ben coneguda (vegeu la bibliografia). El context de pobresa i gana que es va viure sembla que estava al darrere d’aquest episodi de contagi. Però alguns elements culturals i antropològics ajuden a entendre la seva expansió: des de la figura de sant Vito fins al funcionament d’alguns rituals de possessió.

Sant Vito

El curiós del cas -i que consti que és només una hipòtesi- és que segurament alguna d’aquestes epidèmies també va arribar al nostre país, tot i que no de forma física, sinó simbòlica.

Així, l’any 1603 es publicava a Madrid la versió castellana de les Historias prodigiosas y maravillosas de diversos sucessos acaecidos en el mundo del francès Pierre Boaistuau. En el capítol 13 d’aquesta obra es parla de “Que dieciocho hombres y quinze mugeres, baylaron por espacio de un año continuo, sin jamas parar, ni cansarse” perquè cantaven i ballaven en un cementiri.

El tema es repetia en un full solt publicat a Barcelona al 1673, que situa els fets aquell mateix any a Burdeus, on un heretge calvinista es posa a ballar per escarnir el sant viàtic que es duia per consolar un moribund durant les festes de carnestoltes. En aquest cas, l’heretge es queda petrificat al mig de la plaça per exemple de la resta de vilatans.

A mitjan segle XVIII el predicador Juan Laguna publicava a Barcelona un llibre titulat Casos raros de vicios, y virtudes en el qual es diu que l’any 1012, a Saxònia, dient la missa del gall, uns mossos comencen a ballar i cantar amb unes dones a la porta de l’església. El capellà els diu que parin, però no li fan cas. Llavors, des de l’altar, el capellà demana a déu que no deixin de ballar durant tot un any. Així va ser, i no varen poder parar fins que, un any més tard, sant Hilibert els va ordenar que deixin de ballar. Alguns varen morir poc després i els altres varen quedar tremolosos per sempre “para escarmiento de otros”.

Pocs anys més tard (1755), Pere Salsas recollia uns textos semblants. En el primer, repetia l’exemple exposat en darrer terme; i en el segon explicava com cinquanta persones “(…) quedaren endemoniats per lo espay de tot un any; y desprès del any, y en lo mateix dia del Sant, los espagì ab aygua benehida, y axi los deslliurà, y corregintlos asperament quedaren sans, y salvos.”

Cal remarcar que en cap d’aquests casos no es fa referència al fet de ballar com una malaltia, però segurament varen tenir algun tipus de relació amb els fets d’Estrasburg.

Aquests relats presenten una analogia molt clara amb una llegenda de Lloret Salvatge (la Selva) que Isidre Prades considera que podria haver sorgit arran dels terratrèmols de 1427. Aquí també la terra s’obrí per empassar-se els qui no respectaven les normes de la comunitat. Segons la llegenda, en un temps remot va coincidir el pas d’una processó o d’un enterrament amb un ball que se celebrava a la plaça d’aquest poble. El capellà va demanar als músics i balladors d’aturar la dansa mentre passava l’acte litúrgic, però va ser endebades. Seguint la consigna d’un capdanser, va continuar la festa, fins que la terra s’obrí i engolí els músics i dansaires impenitents. Encara avui dia resten condemnats dins del subsòl, els uns a tocar perpètuament els seus instruments i a dansar per tota l’eternitat, els altres (Moya, 1997).Lloret Salvatge

Algunes versions apunten que aquests fets varen tenir lloc a començaments del segle XV i, des de llavors, els massissos del Collsacabra i de les Guilleries es varen separar i varen deixar pas a l’engorjat per on discorre el riu Ter. El cert és que el dia 23 d’abril de 1427, més o menys a les onze del matí, varen començar una sèrie de terratrèmols que sacsejaren la comarca d’Olot i que en aquell moment concret tenien el seu epicentre a Lloret de la Selva. Es tracta d’un terratrèmol, que se suposa d’intensitat VI, a resultes del qual la terra s’esquerdà i començaren a sortir focs i fumaroles pestilents que mataren animals i emmetzinaren persones, alhora que socarraven arbres i plantes. En alguns casos, per aquestes esquerdes començà a eixir aigua que acabà matant els peixos dels rius. A resultes d’això la parròquia de Lloret fou completament destruïda, fins i tot l’església (Fontserè & Iglésies, 1971).

En un sentit semblant, Víctor Balaguer (1893) explica la llegenda dels dansaires d’Arbúcies. En aquesta llegenda la lluita entre el deure ritual i la dansa a la plaça (que no curiosament era una sardana), acaba amb l’engo­li­ment dels dansaires que no s’adonen del pas del viàtic. D’ençà de llavors “(…) al llegar cada año el domingo aniversario del suceso, los transeuntes que pasan á deshora por la plaza pueden oir el són del caramillo y del tamboril, y al propio tiempo un coro de mujeres, surgiendo del seno de la tierra que repite este cantar: Cansada estich, cansada, Cansada de ballar… Y tinch que ballar sempre Fins que l’ mon finirá!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s