Mina de Can Diego

Posted: 24 Setembre 2011 in Arqueologia, Patrimoni
Etiquetes:
Mina de Can Diego

Mina de Can Diego - Reforç del sostre

Un cop descartat que la mina de Can Gorgs tingués continuació cap al sud (vegeu això), es planteja la possibilitat que existís una mina que recollís l’aigua al riu Congost, una mica més avall de la presa on comença el rec de Can Jubany, i la dugués fins al nucli de Corró de Vall.

La informació que ara publiquem es basa, sobretot, en dues entrevistes que vàrem fer amb persones que viuen a prop de la mina. Les exploracions les hem fet amb en Joan, de Patrimoni i Muntanyes, que també ens ha deixat les fotografies i elaborat el croquis topogràfic adjunt.

Can Parets

L’agost de 2011 vàrem parlar amb els dos homes de can Parets (pare i fill, ja grans) i ens varen indicar que hi havia una mina que començava al nord de can Baldich (fàbrica d’embotits) i que anava fins a can Diego i acabava a l’Ajuntament de les Franqueses. Deien que agafava l’aigua del Congost i que al camp del nord de can Baldic el que es veia era un pou. En aquell moment el discurs ens va semblar una mica incoherent.

La incoherència la vèiem fonamentalment en dos aspectes. El primer, la trobada d’un tram de mina a can Morera,1 a 206 m d’alçada, molt per sobre dels 190 m on se suposa que estaria la captació. La segona, derivada d’aquesta, que no es veia cap possibilitat de travessar el torrent de Can Patusca sense la presència d’un aqüeducte. En aquell moment vàrem pensar que possiblement aquesta part havia desaparegut en construir la via o la carretera.

Can Fuster Gordi

Però una nova entrevista, a mitjan setembre 2011, amb els habitants de can Fuster Gordi, va donar el mateix resultat, amb la diferència que l’home havia fet servir la mina per regar els seus camps.

Mina de can Diego

Mina de can Diego - coberta del pou vista des de l'interior

Segons ens diuen, aquesta mina començava a la riera del Congost, prop de can Masses. A gran profunditat travessava per sota can Patusca fins arribar a can Morera. D’aquí baixava a can Diego i travessava el torrent de Santa Margarida per un aqüeducte. Travessava la via del tren, passava per sota de l’Ajuntament, i anava a morir prop de l’església de Corró de Vall (la nova).

Sembla que en el tram final hi havia algunes desviacions que permetien regar zones més properes al riu Congost.

També ens diuen que a l’aqüeducte de Can Diego hi havia un lloc on la gent anava a rentar la roba (hi havia una bassa amb unes pedres per rentar-hi).

Ens informen que es tractava d’una mína pública o d’ús públic i que hauria tingut una societat que la gestionava. Això obriria la porta a una recerca documental.

Les exploracions

En una primera exploració es varen reconèixer les dues boques ja conegudes que es troben entre el tram de la riera de Santa Margarida (on hi ha l’aqüeducte) i el lloc per on travessava per sota la via del tren (a ponent de can Pelat). Els mesuraments fets amb GPS donaven un recorregut de 260 m. No es va poder entrar per l’estretor d’una de les boques i la manca d’una escala per accedir a l’altra, donat que l’abandonament ha provocat la ruptura i l’enfonsament d’una de les arcades de l’aqüeducte.

En una segona exploració es va poder accedir a la galeria amb una escala metàl·lica. Es va intentar explorar el recorregut entre l’aqüeducte i la via a prop de l’Ajuntament, però es va haver de desistir a poc més d’un centenar de metres, on es va produir un enderrocament, i hi havia una serp. La boca al costat de la via possiblement estigui obstruïda o, en tot cas, tingui un pas molt estret. Bona part del recorregut interior que s’ha fet presenta el sòl ple de grava provinent de l’exterior. L’aigua, en no poder continuar el seu curs natural cap al sud a causa dels ensorraments, ha inundat part de la galeria i ha acabat sortint per l’aqüeducte, fins al punt que aquest va cedir en una de les seves arcades. Això fa que per accedir a la galeria s’hagi de fer servir una escala de 3 o 4 metres de llarg.

El tram explorat, d’uns 125 m de recorregut, presenta tres pous de planta rectangular i d’alçades diferents (entre els dos i els tres metres). El sistema de construcció és el mateix que a can Gorgs: excavació d’un pou fins a trobar el següent, fet que origina algunes sinuositats en no coincidir exactament les trajectòries de les dues perforacions. De tota manera, aquí les mides són més estretes (70 cm d’ample, tot i que en algun lloc s’arriba als 45 per efecte dels materials arrossegats des de l’exterior). L’altra diferència es troba en la forma rectangular dels pous, com ja s’ha comentat. En aquest recorregut hi ha tres trams que han estat reforçats amb tècniques diferents.

La hipòtesi

A la vista del que es coneix fins al moment, queda clar que el tram que es va descobrir a can Morera no pertanyia a aquesta mina (segurament era l’antic traçat de la mina que du l’aigua de can Rovira de Villar fins a la masia). També sembla que el traçat seguiria el penya-segat que delimita el riu Congost, a certa profunditat per poder arribar gairebé pla a la (suposada) captació.

Caldrà comprovar si encara existeix una antiga mina que hi havia just al final del torrent de Can Patusca.

Queda també pendent intentar esbrinar quins elements tècnics es feien servir per treure l’aigua i regar.

 

Croquis mina de can Diego

Mina de Can Diego, topografia Joan M. Vives

1Era una mina diferent de la que duia l’aigua de can Rovira de Villar fins a can Morera.A can Morera ha aparegut un ensorrament que es pot seguir en dos trams d’uns vint metres cadascun, i que acaben obstruïts en les dues bandes. J. M. Vives en va escriure una descripció aquí: http://patrimonimuntanyenc.blogspot.com/2011/07/el-valles-sota-terra.html
Anuncis
Comentaris
  1. Francesc ha dit:

    Si us interessa el tema, podeu revisar aquest interessant
    treball

  2. Francesc ha dit:

    Després de visitar el lloc on se suposa que estava la captació, de no trobar-hi cap rastre clar i de comprovar que algunes boques de mina que hi havia a la rodalia fa més de vint anys han desaparegut, em sembla que la captació seria un assut.
    Segons els DIEC, un assut seria una “Resclosa feta en els rius que permet el sobreeiximent sense erosió al peu de la resclosa”. Però en el treball sobre les mines d’Alella de Judith Díaz i David Ortiz (Las minas de agua en Alella, un circuito escondido) es diu que

    “Consisten en un muro transversal embutido en el fondo de la rambla (fig. 1). Funciona como una presa subterránea que impide que las aguas subálveas sigan su curso bajo las arenas, para derivarlas a una acequia contigua que se va alejando de la rambla para irrigar los abancalamientos que quedan bajo su cota. Es un sistema efectivo y sencillo empleado en ramblas con aguas estables y donde la capa impermeable no esté muy profunda. Son más frecuentes en el curso alto de las ramblas y escasos en el curso bajo.”

    Tot i la baixa qualitat de les imatges del document que hem consultat, la figura a què fa referència la citació anterior es correspon al que es podria endevinar sobre el terreny.
    Si voleu consultar el treball, ho podeu fer aquí

  3. Xavi ha dit:

    L’aigua de la mina travessava el Torrent de Santa Margarita per sobre d’un aqüeducte en bon estat fins fa pocs anys però ara parcialment derruït. Fa una parell d’anys, gran quantitat d’aigua va entrar a la mina a través d’un orifici al camí de Can Fusté Gordi cap a Can Rafel i l’aigua va brollar amb força per la boca que surt a l’aqüeducte de Can Diego. Aquesta incidència va agreujar el desmuronament de l’aquest aqüeducte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s