Clots de pega als Ports

Posted: 31 Març 2013 in Arqueologia
Etiquetes:

Als Ports, l’elaboració de pega va ser molt elevada, segons es desprèn de la documentació de l’edat moderna. A més a més, aqueta activitat feia malbé els arbres bons reservats per a la fabricació de galeres, raó per la qual es varen arribar a constituir partides encarregades de controlar aquests excessos. Aquest va ser el motiu d’una escapada que vàrem fer per visitar aquestes terres.

Malgrat que no sembla que existeixi cap inventari que reculli aquests forns o clots de pega a l’àrea del Port, l’Ecomuseu i el Parc dels Ports han museïtzat el forn de la Pimpollada i n’han construït una rèplica a la zona d’interpretació del paisatge de mas de Quiquet. En ambdós llocs, un panell informatiu, que copiem a continuació, ens informa d’aquesta activitat.

Rèplica de forn de pega (mas de Quiquet)

Rèplica de forn de pega (mas de Quiquet)

Per a què servia?

Els forns o clots de pega, molt abundats als Ports fins a finals del segle XIX, es construïen per cremar fusta de teia de la soca dels pins, de la qual, segons el procediment, se n’obtenia quitrà o pega.

La fusta de teia és la fusta reïnosa que es troba al cor del tronc dels pins. En els pins més vells aquest cor teiós ocupa la major part del volum del tronc.

El pi més apreciat per a ser cremat als clots de pega era el pi negral (Pinus nigra subsp. Salzmannini).

On es construïen els clots de pega?

Aquests tipus de forns solien instal·lar-se a cotes elevades (800-1000 m) ja que era allí on podien trobar-se els exemplars més vells i teiosos de pi negral.

El clot de pega havia de situar-se, com els forns de calç, en un desnivell del terreny que permetés, com mostra la il·lustració, un pendent suficient entre el forn i l’olla.

Esquema d'un forn de pega (forn de la Pimpollada)

Esquema d’un forn de pega (forn de la Pimpollada)

Com s’obtenia la pega?

En primer lloc s’havia d’estellar la fusta un cop desproveïda de l’albenc (la part viva del tronc) i, després, s’anaven distribuint verticalment les estelles de teia dirigint-les cap al centre del clot. D’aquesta forma s’emplenava el clot fins al capdamunt i es cobria amb escorça fent un  caramull.

Llavors s’encenia el forn per la part superior i, lentament, la teia començava a destil·lar un líquid negre i viscós (el quitrà o brea) que s’anava escolant per la canal i feia cap a l’olla. La destil·lació de la fusta durava unes vint-i-quatre hores.

Prenent foc al quitrà i remenant amb una vara verda durant mitja hora, s’obtenia en refredar-se, un sòlid negre, la pega.

Usos del quitrà i de la pega

El quitrà s’utilitzava bàsicament per calafatar embarcacions.

La pega entre altres, tenia sobretot aplicacions medicinals. L’acció revulsiva dels “pegants” o emplastres de pega, guaria les persones i les bèsties de múltiples afeccions. La pega, a més, s’usava (i s’usa) per protegir i impermeabilitzar la part interna de la bóta de vi.

Forn de la pimpollada

Forn de la pimpollada

El forn de la Pimpollada (Ports)

Es troba a l’est del cim del Caro (40º 48’ 237 – 000º 21’ 033- 1137) i s’hi arriba per un camí indicat que comença al coll del Vicari (a la carretera que puja al cim del Caro, gairebé a dalt de tot).

Consisteix en una estructura força ben conservada, de forma cilíndrica, lleugerament convexa, amb una boca superior de 2 m de diàmetre i 2,15 m d’altura, excavada al terra i amb un petit collar de pedra a la part superior. Es conserva, tot i que molt malmesa, l’olla i el canal. S’observa que el canal va ser fet obrint el forn (esbucant-lo) i cobrint després el canal amb una paret de pedra relligada.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s