Teuleria de l’Agustí

Es troba al costat de la pista, entre l’Agustí i el Bellver (41º 44’ 959 – 002º 18’ 371 – 1015). Té planta quadrada i es conserva força bé la part inferior, amb dues petites boques.

Les dues boques de la teuleria de l'Agustí

Ha estat descrit com un forn de calç, però considerem que no es correspon a aquesta tipologia, fonamentalment per dues raons: la llunyania de roca calcària per coure del lloc on es troba i la seva estructura.
En el primer sentit, les calcàries més properes es troben a la franja superior del turó de Tagamanent. No tindria cap sentit fer un forn de calç a gairebé un quilòmetre de distància en línia recta i havent, a més, de remuntar la matèria primera.
En el segon sentit, tot i que s’ha dit que la planta és rodona i que fa 2,50 m de diàmetre i 1,90 de profunditat, el que resulta evident sobre el lloc és que la seva planta és quadrada.
La presència de rajols sobre el lloc sembla indicar que es tracta d’una teuleria. Malgrat que no es pot entrar a les fogaines, una fotografia del seu interior mostra que la separació entre aquest espai i el lloc on es posaven les peces que calia coure està formada per dues voltes independents fetes amb arcs rebaixats de roca sorrenca (arenisca).

 

Interior d'una de les fogaines

 

Les Pelunques

Les Pelunques

En una altra entrada d’aquest inventari, hem fet referència a un document de 1654 que parla del castell de Vallfornès i diu que aquest té una peça de terra al lloc dit la Calma, peça que afronta per sol ixent amb la sitja del Llop “(…) y despres tira dret a la espelunca anant serra avall (…) á mig jorn des de dita spelunca tira dret per lo mig de la fageda (…)”.

Està clar que el mot “espelunca” fa referència a una cavitat (cova, caverna o espluga), però el que no queda clar és quin tipus de cavitat hi podria haver en aquest lloc que es troba molt a prop de Roques Blanques, al bell mig del pla de la Calma (41º 45′ 437 – 002º 19′ 990 – 1253). El lloc està perfectament indicat en el mapa de l’Editorial Alpina.

Sobre el terreny es veuen les restes d’una estructura de forma cilíndrica, situades dalt d’un petit turonet. A l’interior, hi ha un bon conjunt de pedres i una fita que divideix dues propietats.

La primera hipòtesi porta a pensar en un pou de neu, però no està catalogat com a tal, ni té cap lògica que aquest es construís dalt d’un turó (tota la neu hauria de ser pujada fins al cim, a més estaria més exposat al sol) ni tampoc en un lloc on partien dues propietats.També sembla que el mur sobresortiria del nivell del sòl, i no estaria excavat.

Hores d’ara el misteri queda per resoldre. Del que no hi ha dubte és que es tracta d’una estructura d’origen antròpic.

El "turó" de les Pelunques

Inventari de pous de glaç de Tagamanent

L’any 2009, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i el Museu de Granollers varen posar en marxa el projecte d’inventari de pous de glaç del Vallès Oriental, dut a terme per Jaume Dantí, Cinta Cantarell i Pere Cornelles. El resultat es va publicar en forma d’un magnífic llibre, però Pere Báscones, dissenyador gràfic i multimèdia del projecte, n’ha publicat una versió web que podeu trobar a http://www.perebascones.com/pousdeglac/

D’aquest inventari n’hem imprès en format PDF la informació que fa referència a l’únic municipi de l’Alt Congost que hi apareix, Tagamanent. Podeu accedir a la informació mitjançant el buscador que trobareu en la pàgina de Pere Báscones o bé consultant el següent document.

Piques artificials al pla de la Calma

Una de les piques del pla de la Calma

Al vessant nord del turó de la Torre, al pla de la Calma, han aparegut tres pedres treballades artificialment que presenten unes formes arrodonides com si es tractés d’alguna mena de piques.

De moment es desconeix completament a què poden respondre. S’ha pensat en abeuradors de bestiar, però també en antics molins de cereals. Una altra possible explicació podria ser que fossin alguna mena de dipòsits per decantar algun líquid. Tot i que no es descarta totalment, sembla que per l’alçada a la que es troben no es tractaria d’antigues tines o bases de premsa de vi (de tota manera, hi ha una base de premsa de vi a can Figuera, no massa lluny d’allà). També s’ha proposat que fossin antigues tines de glans, però sembla que les seves dimensions són massa petites. Una altra possibilitat és que es tractés d’explotacions on s’elaboraven pedres d’esmolar circulars…

En definitiva, que queda molt per tenir-ne una explicació convincent i que s’acceptarà qualsevol suggeriment.

Si us interessa el tema de les tines de glans, podeu provar de fer aquesta ruta i explicar-nos-ho (hi ha fotografies).