Archive for the ‘Uncategorized’ Category

Com es fa una volta catalana?

Posted: 8 Desembre 2017 in Uncategorized

Industrialització i relacions sociolaborals a Osona (1750-1900)Història social del procés d’industrialització a la comarca d’Osona, des dels inicis a mitjan segle XVIII fins a la primera dècada del segle XX.

L’obra analitza la importància de la indústria basada en la força hidràulica en una comarca on el carbó no es podia fer servir per la seva inexistència i per l’elevat preu a què hi arribava.

Aquest moviment econòmic, en un context proper al món rural, va donar lloc a unes relacions socials i laborals peculiars.

Podeu aconseguir el llibre aquí (en paper i en format digital).

Més informació sobre l’obra, aquí.

Forn de ca n’Iglésies

Posted: 30 Juliol 2013 in Uncategorized

Es troba al nord de Sant Feliu de Buixalleu, a la banda dreta de la carretera que duu al cementiri (41º 47’ 541 – 002º 35’ 188 – 378).

Es troba en molt mal estat i sembla que hauria tingut un diàmetre aproximat d’1,90 m. Se’n conserva un metre escàs a la banda nord i restes d’un petit collaret, tot i que el conjunt està molt malmès.

La ginebreda de les Creies

Posted: 1 Juliol 2013 in Uncategorized
Ginebreda de les Creies

Ginebreda de les Creies

Es troba a la Segarra, al municipi de Torà. Es tracta d’una esquerda natural en un petit cingle que va ser condicionada de manera que el sostre va ser recobert amb una estructura circular de planta rodona que dóna lloc a un pla horitzontal (4,5 m de diàmetre). Sobre aquesta estructura s’ha edificat un mur de pedra seca de forma cilíndrica (1,70 m de diàmetre) amb quatre forats de ventilació a la part baixa, amb una altura màxima de 70 cm i un gruix d’un pam i mig (el forn pròpiament dit). Al mig d’aquest forn hi ha un rebaix també rodó de 35 cm de diàmetre i 4 o 5 cm de profunditat, al mig del qual hi ha un forat rodó que semblaria fet a màquina.

Base del forn de la ginebreda de les Creies (part superior)

Base del forn de la ginebreda de les Creies (part superior)

Aquest forat comunica la cambra superior del forn amb l’interior de l’esquerda i era per on s’escolava l’oli de ginebre, que era recollit amb un recipient que se situava sobre un espai condicionat amb un parament de pedra. El conducte deu tenir uns 30 o 40 cm de recorregut.

Destaca l’acabat interior d’aquesta pedra que, com es veu a la imatge, semblaria que hagués estat treballada fora del lloc i després muntada in situ.

Ginebreda de les Creies (interior)

Interior de la cambra on es recollia l’oli de ginebre a la ginebreda de les Creies.L’oli s’escolava pel forat de la fotografia anterior i queia per aquest lloc, on era recollit.

Sabem que en aquest forn no fa massa anys es va fer una prova d’arqueologia experimental que va consistir en l’elaboració d’oli de ginebre a partir de 5 k de teies d’aquest arbust. El resultat final varen ser uns 400 g d’oli de ginebre, un cop decantada l’aigua amb què estava barrejat.

Aquest forn es troba al Montnegre.

De planta arrodonida i 2,40 m de diàmetre; l’altura arriba a 1,70 m. Tenia una boca de 50 cm d’amplada i estava excavat a la roca granítica. Actualment està ensorrat en la seva part frontal. Es conserva la xemeneia, de forma cilíndrica i 30 cm de diàmetre, tapada amb pedres a la part superior.
Uns dos-cents metres al sud-oest, en el marge de la pista (41º 40’ 789 -002º 36’ 374 – 418), podria haver-hi les restes d’un altre forn.

Jub d’aglans del Verdaguer

Posted: 3 Abril 2012 in Moianès, Uncategorized
Etiquetes:

Al nord de la masia del Verdaguer de Castellcir, a tocar de la casa (41º 46′ 806 – 002º 08′ 211 – 730) i tal com diu Enric Garcia-Pey, es troba un dipòsit on es posaven els aglans. Té una planta aproximadament quadrada, de 5 metres de costat. A la zona sud sembla conservar-se una part de la coberta i a la nord podria haver-hi hagut una entrada d’aigua. Els murs són gruixuts, al votant dels 60 cm i l’altura màxima que se’n conserva és d’1,30 metres.

Aquest antic aljub es va fer servir d’abocador d’escombraries, aspecte que es posa de relleu sobre el lloc. S’ha parlat amb una dona de la masia, que diu que fa vint anys que hi viu, que ha confirmat la utilització com a lloc per guardar-hi aglans per estovar-los.

Jub del Verdaguer

Jub del Verdaguer