Posts Tagged ‘Coves’

Pelunques

Les Pelunques

En una altra entrada d’aquest inventari, hem fet referència a un document de 1654 que parla del castell de Vallfornès i diu que aquest té una peça de terra al lloc dit la Calma, peça que afronta per sol ixent amb la sitja del Llop “(…) y despres tira dret a la espelunca anant serra avall (…) á mig jorn des de dita spelunca tira dret per lo mig de la fageda (…)”.

Està clar que el mot “espelunca” fa referència a una cavitat (cova, caverna o espluga), però el que no queda clar és quin tipus de cavitat hi podria haver en aquest lloc que es troba molt a prop de Roques Blanques, al bell mig del pla de la Calma (41º 45′ 437 – 002º 19′ 990 – 1253). El lloc està perfectament indicat en el mapa de l’Editorial Alpina.

Sobre el terreny es veuen les restes d’una estructura de forma cilíndrica, situades dalt d’un petit turonet. A l’interior, hi ha un bon conjunt de pedres i una fita que divideix dues propietats.

La primera hipòtesi porta a pensar en un pou de neu, però no està catalogat com a tal, ni té cap lògica que aquest es construís dalt d’un turó (tota la neu hauria de ser pujada fins al cim, a més estaria més exposat al sol) ni tampoc en un lloc on partien dues propietats.També sembla que el mur sobresortiria del nivell del sòl, i no estaria excavat.

Hores d’ara el misteri queda per resoldre. Del que no hi ha dubte és que es tracta d’una estructura d’origen antròpic.

El turó de les Pelunques

El "turó" de les Pelunques

Anuncis

Coves i font de l’Afrau

Posted: 24 Novembre 2011 in Seva
Etiquetes:

L’espeleoindex descriu la cova de l’Afrau en els següents termes:

Cavitat coneguda per gent de la contrada que l’hauria fet servir de refugi o amagatall en època relativament recent (s. XVII) i possiblement posterior.

Explorada per un grup excursionista de Centelles el 1922 i posteriorment pel muntanyenc i escalador del CEC, Albert Casanellas, que el 1958 li ensenya al seu fill Francesc. La imatge de la cova resta en la memòria d’aquest i al cap de 50 anys decideix retrobar-la. La densitat del bosc fa difícil la recerca (la vegetació havia tapat la vista de l’entrada) però després de diferents intents, en Francesc Casanellas i la Maria Garcia (del grup Gafarrons de Sant Martí de Centelles i Aiguafreda) aconsegueixen localitzar-la a les primeries de l’any 2008 i poden entrar a la cova amb l’ajut d’una escala d’alumini.

El gener del 2010 acompanyen a un grup de l’ERE – CEC i SIE – CEA que topografien la petita cavitat.”
 

Toografia de la cova de l'Afrau (font Espeleoindex)

Les coves de l’Afrau són en realitat dues i totes tenen la característica comuna d’estar penjades a mitja paret, fet pel qual s’hi ha d’accedir escalant o amb una escala.

Dibuix de Joaquim Renart, 1919

A banda de les dades reproduïdes anteriorment, cal dir que aquesta cova havia estat explorada el 12 de setembre de 1919 per un grup de gent que incloïa l’artista Joaquim Renart, que en va fer un parell de dibuixos com el que reproduïm. En un d’aquests dibuixos es veuen tres persones buscant restes arqueològiques (terrissa) dins d’una cova, que per la data que porta el document hauria de correspondre a la de l’Afrau.

Avui dia, les coves estan pràcticament perdudes enmig d’un gran bosc ple d’esbarzers. Només unes fixacions artificials denoten l’exploració recent a la que fa referència el text de l’espeleoindex.

Poc abans d’arribar a la primera cova, en el punt 41º 47′ 779 – 002º 15′ 489 – 599, hi ha una font avui dia abandonada. De tota manera, conserva tot el seu encant.

Es tracta d’un petit dipòsit de forma cúbica que recull l’aigua d’un biot i evita que els animals la facin malbé. La resta de l’aigua era recollida per una petita bassa que encara s’endevina.

 

Font de la cova de l'Afrau

Font de la cova de l'Afrau