Posts Tagged ‘Forns’

Forn de la Serra de Rajols

Posted: 8 Agost 2013 in Arqueologia, Montseny, Patrimoni
Etiquetes:
Forn de la Serra de Rajols

Forn de la Serra de Rajols

Es troba a la serra de Rajols, a Sant Feliu de Buixalleu (41º 49’ 531 – 002º 34’ 095 – 484). Està en molt bon estat de conservació.

El forn està format per una estructura ovalada de 2,25 m d’altura (actualment) per 2,20 m de diàmetre a la part mitjana. La boca fa un diàmetre d’1,70 m i està delimitada per un petit collaret de pedra. Les parets són fetes amb pedra relligada amb fang cuit, tot i que una part està excavada al sòl del marge. Actualment té un forat a la banda oest que sembla correspondre a una esllavissada.

L’olla té un diàmetre de 80 cm a la part superior, on hi ha un petit collaret, i té un metre aproximadament de profunditat (està molt reomplerta de sediments). Entre ambdues estructures sembla que hi havia el canal que les connectava i per on es desplaçava el quitrà. De tota manera, caldria verificar-ho arqueològicament, perquè aquest aspecte no és massa clar.

La gent de la rodalia el descrivia com una rajoleria, potser per confusió amb el nom del lloc on es troba.

Anuncis

Forn de la Mola Grossa

Posted: 6 Agost 2013 in Arqueologia, Montseny, Patrimoni
Etiquetes:

Es troba uns 350 metres al sud de la Mola Grossa (Sant Feliu de Buixalleu), al final d’un camp (41º 49’ 228 – 002º 34’ 396 – 455).

Actualment està molt deteriorat i només es conserva una mica més d’un metre del seu perímetre (i una alçada màxima de 4o cm). Corresponia a un forn d’entre 1,50 i 2 m de diàmetre, fet de terra cuita amb unes parets d’uns 15 cm de gruix. Valdria la pena fer-hi una excavació.

Restes del forn de la Mola Grossa

Restes del forn de la Mola Grossa

Forn de pega del Mas Blanc

Posted: 4 Agost 2013 in Arqueologia, Patrimoni
Etiquetes:
Forn de Mas Blanc

Olla del forn de Mas Blanc

Es troba a l’extrem nord de Sant Feliu de Buixalleu, al nord-est de la Mola Xica, prop del torrent (41º 49’ 898 – 002º 35’ 391 – 562). Està construït en un petit marge. A la part de sobre s’insinua el pou, d’uns dos metres de diàmetre, però que caldria verificar amb una excavació arqueològica. Del que no hi ha cap dubte és de l’olla, amb un aboca superior d’uns 80 cm de diàmetre i un petit collaret de pedra (i més ample a la part del mig). Les parets són de terra cuita molt ennegrida per l’acció del foc. L’olla es presenta esbocada per la cara sud.

Forn del Tosell

Posted: 2 Agost 2013 in Arqueologia, Montseny, Patrimoni
Etiquetes:
Forn de can Tosell

Forn de can Tosell. A la dreta, l’estructura principal i a l’esquerra el pou secundari.

Es tracta d’un conjunt espectacular i que no s’ajusta a cap dels tipus descrits. Es troba en un ampli coll al nord-est del turó de Can Tosell, a Sant Feliu de Buixalleu (41º 47’ 685 – 002º 36’ 146 – 300). Com la resta de forns d’aquest municipi, ens ha estat ensenyat pel Jaume i dos Joseps que coneixen a la perfecció les rodalies i el seu passat. Moltes gràcies a tots tres.

A diferència de la majoria de forns, aquest està construït sobre un terreny pla, i no aprofita cap marge. L’estructura gira entorn d’una construcció de terra cuita gairebé circular d’uns 4 metres de diàmetre i parets de 30-35 cm de gruix. Se n’arriba a conservar una altura màxima d’1,70 m a la banda de ponent. Al voltant d’aquesta estructura apareixen tres possibles pous molt més reduïts (tot tres en condicions molt precàries), que semblarien estar connectats entre ells. De tota manera, caldria una excavació arqueològica per poder-ne dir alguna cosa més.

Segons es diu, aquests forns varen funcionar mentre no es varen plantar les alzines sureres. Com que aquestes eren més rendibles, a la llarga la indústria de la pega s’hauria abandonat.

Uns dos-cents metres al sud-oest d’aquest forn hi ha les restes d’un altre forn, tradicionalment descrit com a forn de calç. L’estructura està desfeta a causa de la construcció d’una pista, que l’ha destrossat en gran part. Semblaria que tenia uns 3 m de diàmetre i que tenia una planta lleugerament arrodonida, però no es pot assegurar. A la banda sud es conserven les restes d’una paret de pedra que tancava el forn.

Forn de la Caseta

Forn de la Caseta

Es troba al nord de la Caseta de Buixalleu, en un torrent molt embardissat (41º 46’ 512 – 002º 34’ 756 – 152. Està parcialment destruït i les restes que se’n conserven dibuixen una estructura ovalada d’uns 3,30 m d’altura per uns tres metres d’amplada màxima (2,20 a la boca superior). Es va excavar aprofitant el desnivell d’un marge. A l’interior hi està creixent una figuera.

Les parets són fetes de terra cuita i tenen una amplada aproximada de 20 cm. Tot i que està esbocat, segurament tenia una boca a la banda nord-est (la que dóna al torrent). No massa lluny del forn hi ha una boca de mina.

Forns d’oli de ginebre

Posted: 1 Mai 2013 in Arqueologia
Etiquetes:
Forn de ginebre de Bernades (Casserres)

Forn de ginebre de Bernades (Casserres)

Segons el diccionari Alcover-Moll, l’oli de ginebre és el producte de la destil·lació del ginebró, un producte semblant al quitrà que es feia servir contra la ronya de les ovelles. Per obtenir-lo, els pastors utilitzaven  recipients oberts en la roca viva.

Albert Fàbrega descriu el procés d’obtenció de l’oli de ginebre mitjançant la utilització de bidons metàl·lics, normalment dels de contenir carbur: en un dels bidons es posaven les teies estellades, omplint-lo totalment i posant-les verticals, longitudinalment al bidó. Un cop ple, es tancava el bidó amb un tros de filat metàl·lic. L’altre bidó era enterrat al terra, de manera que la seva vora superior quedes arran de terra.

Un cop enterrat, el primer bidó es posava cap per avall, ajustant-lo al bidó de terra, de forma que els dos bidons formaven les dues mitges parts d’un forn cilíndric, del qual només en sobresortia el bidó superior, que contenia la fusta. La línia de contacte entre els dos bidons es rejuntava bé amb argila. A continuació es colgava el bidó exterior amb llenya i s’hi posava foc per fora. Un cop encès es tapava tot amb planxes de llauna o argila de manera que anés cremant en somort. Passats un parell de dies, en el bidó inferior es trobava el preuat oli de ginebre barrejat amb aigua. Només calia decantar els dos líquids per obtenir el producte desitjat.

Extracció d’oli de ginebre fent servir peces de terra cuita, segons Gusi, Barrachina i Aguilella

Gusi, Barrachina i Aguilella descriuen un sistema que es va utilitzar fins a mitjan segle XX a la província de Castelló i que utilitzava unes peces de terra cuita en comptes de llaunes metàl·liques (vegeu esquema).

Una altra variant la descriu Fàbrega quan parla d’una d’aquestes ginebreres construïda aprofitant un abric entre roques, de manera que l’oli s’escolava cap a una mena de cavitat inferior. Tal com diu, es tracta d’una versió moderna de la tècnica dels dos bidons.

A la zona de la Fatarella se n’han descrit d’una tipologia diferent: construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, assentades sobre una roca en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Hi havia una boca per introduir els troncs de ginebre per cremar-los. Val a dir que encara no hem visitat la zona per poder-ne veure cap in situ. Sobre aquests forns, vegeu això.

Forn d’oli de ginebre recent descobert prop de la masia de Bossoms

El mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona inclou una vintena de forns d’oli de ginebre, tots ells a les comarques del Lluçanès i Berguedà. A més a més, explica que, tot i que es podia fer oli a qualsevol lloc utilitzant pedres movibles, el més habitual era aprofitar les lloses de pedra properes a les cases o als camps. El procediment era senzill: un cop escollit el lloc, es gravava amb la piqueta una canal en forma de cercle de la qual en sortia un regueró en forma d’arbre que baixava aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó on es col·locava un recipient per recollir-ne l’oli. El procediment era el mateix que el dels bidons, però en aquest cas només s’utilitzava un bidó, el superior, que era recobert de llenya i mantingut encès durant un o dos dies.

Gusi, Barrachina i Aguilella consideren que aquest seria el tipus més antic de tots, que es podria remuntar a èpoques protohistòriques i que hauria pogut subsistir fins a l’alta edat mitjana. En tot cas, el que no es feia servir en aquells moments era un bidó metàl·lic, sinó que les arrels i branques dels ginebres eren recobertes per capes de fang, tal com indica aquest esquema:

Esquema extret de Gusi, Barrachina i Aguilella

Aprofitem aquesta entrada per recordar que ja vàrem publicar una informació sobre el forn de ginebre de cal Garrifes. També els amics de Caminant pel Berguedà en varen trobar un recentment al serrat de l’Oli de Ginebre, sobre la masia de Bossoms. I, en una sortida que hem fet a la vall d’Ora, de casualitat, n’hem trobat un en una roca al costat de la masia del Pujol (42º 05′ 377 – 001º 40′ 386 – 797), que adjuntem en forma de fotografia.

Forn del Pujol (Navès, Solsonès)

Forn del Pujol (Navès, Solsonès)

Forns del torrent de cal Lari

Posted: 26 Abril 2013 in Arqueologia
Etiquetes:

Es tracta d’un conjunt de quatre forns, excavats a la terra d’un marge al costat del camí, dos dels quals es conserven complets. Al costat dels forns hi ha les restes de dues barraques de carboners, en una de les quals s’ha trobat diverses soles de sabata.
El forn més occidental fa 1,70 m d’amplada i 1,40 d’altura (no es pot assegurar la profunditat que tenia per estar trencat). Té forma acampanada i la xemeneia es redueix a un tub cilíndric d’uns 5 cm de diàmetre i més d’un metre de recorregut. Al peu el forn hi ha importants restes de carbó. El sòl del forn és negre del quitrà.
El segon forn té una amplada d’uns dos metres i una altura d’1,40 m; la profunditat és d’1,90 m. Presenta la mateixa estructura que l’anterior i en aquest cas el conducte que fa de xemeneia està obturat als 60 cm. Té una boca d’1,10 m d’ample per 80 cm d’altura.
El tercer forn té una boca de 80 cm x 50 cm. Fa aproximadament 1,50 m de profunditat i un parell de metres d’ample (no s’ha pogut mesurar per estar ple d’aigua).
El quart forn té unes mides semblants a l’anterior, i tampoc s’hi ha pogut entrar.

Visió de dos dels forns

Forn de la Corriu (Guixers, Solsonès)

Posted: 18 Abril 2013 in Arqueologia
Etiquetes:
Forn de la Corriu (Guixers, Solsonès)

Forn de la Corriu (Guixers, Solsonès)

Per sobre el torrent de Sant Martí, per sota de Sant Miquel (42º 09’ 001 – 001º 39’ 393 – 1107).

Estructura cilíndrica de 3,5 m de diàmetre i 2,40 m de profunditat, excavada al terra i amb parets parcialment fetes amb grans pedres lleugerament treballades. A la banda de ponent, i per sota del nivell del pou, hi ha una estructura quadrada de 2,20 m x 1,50 m que se suposa que era la pastera. El mur que aguanta el pou, a sobre la pastera, és fet amb pedres treballades.

A la banda de llevant, a mig mur per la part interior del pou, presenta una mena de boca (actualment tapada) o un respirador per alimentar el forn.

Forn de la Corriu (Guixers, Solsonès)

Forn de la Corriu (detall de la paret)

Forn de pega de la Pineda Fosca (Tordera)

Posted: 15 Abril 2013 in Arqueologia
Etiquetes:

Forn de pega de la Pineda Fosca (Tordera)

El pou feia un diàmetre de dos metres i actualment només s’insinua perquè està ple de sediments. L’olla fa una profunditat màxima d’1,20 m (però està ocupada per sediments) i un diàmetre de 80 cm a la part superior, on hi ha un collar de pedra. S’intueix el lloc on es recollia la pega, però està ple de sediments. Uns 10 m a l’oest d’aquest forn n’hi podria haver un altre d’1,90 m de diàmetre.

Uns cent vint metres al nord-est (41º 40’ 573 – 002º 36’ 713 – 558) hi ha un forat al marge d’una pista, amb presència de carbons, que podria correspondre a un altre forn.

Forn de la Vila (Talamanca)

Posted: 10 Abril 2013 in Arqueologia
Etiquetes:

Estructura de dos forns; el superior fa 1 m de diàmetre a la boca i té una profunditat de 2,50 m. L’olla fa 80 cm de diàmetre a la boca superior i 1,70 m d’altura. Tant un com l’altra tenen forma acampanada i estan excavats a la terra, amb un collar de pedres a la part superior.

Forn de la Vila (Talamanca)

Forn de la Vila (Talamanca)