L’any 1842 va tenir lloc un episodi de persecució de trabucaires que coneixem força bé mercès a la crònica de Joan Camps, de Seva (vegeu Pladevall, 2000). Malauradament aquestes memòries no permeten entendre qui era el Francisco Oltra que va ser enterrat al cementiri de la Móra el 23 d’agost de 1842. Només hem pogut saber que era valencià, tenia 22 anys, “(…) y fou fusillat (sic) en esta , en el mateix die (…) no feu testament per no tenir q desposar (…)”.[1]
Més endavant, al desembre de 1842, un sometent de Seva marxa sota la neu en direcció al Burguès amb intenció de prendre el masover, Francesc Cortada, i afusellar-lo a la porta de la casa “per ésser un encobridor dels trabucaires” (Pladevall, 2000; 38-40). Un delator, però, el va avisar i va poder fugir. Al Burguès els expliquen que l’exèrcit s’havia endut tres carboners que eren a la casa i que els havien portat al Mas on els obligaren a baixar a una cova on es trobaven els trabucaires, però s’hi varen negar. Amb tot, aconseguiren rescatar l’amo del Fabregar de Sant Martí de Centelles, que havia estat segrestat.
Masia del Burguès. Al fons, el coll on hi ha el Mas
Arriben a la Casa de la Neu on el comandant els diu que han mort “(…) un dels trabucaires que feia més mal, puix que era el seu encobridor, era el masover del Mas, que vàrem veure estirat al cementiri, però altres deien que l’havia afusellat perquè no descobrís les seves trampes” (Pladevall, 2000; 39). Després passen pel Mas, on els ensenyen una cova, sota la taula, on cabien set o vuit persones. Segurament es tractava d’un hipogeu. També varen veure “(…) la cova del bosc, que era apartada de la casa cosa de mig quart a la part del Burguès, sota unes gran roques i al davant d’unes grans mates de boix, però poc per guardar de la pluja. Era on tenien el presoner; res no vàrem trobar de morts ni de ferits” (Pladevall, 2000; 40)
El registre d’enterraments de la parròquia de la Móra fa referència a aquests fets quan recull que el 25 de desembre de 1842 es va enterrar al cementiri Jaume Cortada, propietari del mas de St. Ciprià, de 44 anys, “(…) y fou fusillat prop las parets de la Ractoria, en lo die expresat (…)”.[2]
A inicis del segle XX, mossèn Josep Castells recollia el que en el seu moment ja era una tradició oral que deia que
“Al camí de Ayguafreda, frente a la rectoria de La Mora, fusillà la guàrdia-civil al home del Mas perquè servia el Mas com a casa de lloca a una partida de lladres. (Li colgaren la ossada allí).
Sota del Mas. Hi ha la cova dels lladres, al costat de un roure, tapada ab una llosa. Un pastó del Mas trobà en aquesta cova vàries corretjas. Aquest pastor se’n anà a vihurer a la Garriga. (Jop no la sé trobar).
Una llum a la nit sortia del Mas, eran els lladres. Les malesas del terreno són terribles.” (Pladevall, 2008; 103).
Aquests fets resten encara en la memòria dels pocs habitants de la zona, com a mínim així ens ho explicava en Daniel de la Cortada al mes de juny de 2011, quan ens deia que a sota del mas del Clot hi havia una cova des d’on es veien els llums del Burguès. Una recerca sobre el terreny no va donar cap resultat.
Excursionisme Científic.cat 